ENTRADA 10. ANÀLISI DE LA LLENGUA I DELS RECURSOS DRAMÀTICS DE L'OBRA

Hola!

Hui ens toca analitzar l'estil de l'obra que estem treballant. Per a això l'alumnat haurà de fer l'activitat "Sopa de Lletres" inclosos en la pàgina Avaluació d'aquest blog.

 Desenvolupament: Es tracta de  buscar  paraules de l'argot dels personatges, al mateix temps  que treballem eines TIC i avaluem les destreses de l'alumnat  en l'ús d'aquestes. Recursos: (www.educaplay.com)  

Encara que sempre amb un estil col·loquial i pla, el llenguatge és utilitzat com a signe distintiu segons que personatges, donada la pretensió de realisme social de l'obra, d'acord amb la seua situació generacional i cultural. L'empleat per Chusa i Jaimito és l'Argot de carrer característic entre els joves del Madrid dels anys 80. Alberto i Elena, en canvi s'expressen a mig camí entre aquest Argot i un llenguatge més correcto. El parlament es forma de frases molt curtes amb abundants exclamacions, interrogacions i frases col·loquials, que li donen a l'obra un ritme àgil i de lectura molt senzilla
Alonso de Santos posa en boca dels personatges d'aquesta comèdia una llengua que vol ser un reflex de la parla del carrer, i que està plena de col·loquialismes, d'ús
d'argots, de modismes populars i fins i tot de vulgarismes i incorreccions de tota mena.
Per tal d'aclarir els conceptes us deixe unes breus definicions de cadascun d'ells:

·         La variació lingüística. L' estàndard       La variació lingüística fa referència a les distintes formes que pot presentar una mateixa llengua quan està en ús. La variació pot ser geogràfica (segons el lloc de on és el parlant), temporal (segons l'època o l'edat), social (segons el grup social o professió) o funcional (segons el context   comunicatiu). L'estàndard és una varietat de llengua, comun a tots els parlants, que tendeix a superar les diferències originades per la variació lingüística.

·         Els registres lingüístics: Les varietats funcionals o registres són les varietats que tria cada parlant en funció de la situació de comunicació en què es troba. Els factors que defineixen cada situació de comunicació són el tema del missatge, el grau de relació entre els interlocutors, el canal de comunicació i la intenció. Tenint en compte el grau de formalitat que exigeix la situació comunicativa, els registres poden ser formals o estàndard
·       Argot :   És un tipus especial de varietat social. Els argots oden ser professionals o no professionals (quan el grup que l'usa té la intenció d'allunyar-se molt de la societat, utilitzant un llenguatge incomprensible per a aquesta