ENTRADA 12. TICS A LES TAULES.

Bon dia!
Hui parlem de TICS.

Per què "TICS A LES TAULES"?

PERQUÈ ÉS NECESSARI PORTAR AQUESTES EINES A l'ALUMNAT I A l'AULA. AL MÓN TECNOLÒGIC EN què JA VIVIM NO PODEM, COM A PROFESSORS OBVIAR AQUESTA REALITAT, ÉS NECESSARI TAMBÉ, ESTAR  RECICLANT-NOS EN AQUEST ASPECTE. 
EN PARLAR DE "TICS A les TAULES", ESTIC FENT FENT L'ULLET AL TEATRE; UN JOC DE PARAULES QUE INTENTA UNIR DOS CONCEPTES CLAU EN LA MEUA UNITAT DIDÀCTICA: TEATRE I TICS

Les eines TIC ens permeten, tant al professorat com a l'alumnat, moltes possibilitats per a facilitar l'aprenentatge col·laboratiu, un enfocament didàctic amb grans avantatges per als estudiants. 
Compartisc aquestes 25 eines, amb diverses aplicacions, que et resultaran molt útils perquè els teus alumnes treballen de forma col·laborativa dins i fora de l'aula

25 RECURSOS PARA TRABAJAR DE FORMA COLABORATIVA

Durante el proceso de trabajo los integrantes de un grupo deben comunicarse entre sí y con el profesor, compartir documentos y editarlos en tiempo real o establecer tareas y asignarlas a cada miembro del grupo. Los siguientes recursos ofrecen la posibilidad de realizar muchos de estos pasos en cualquier momento y lugar a través de Internet y con la ayuda de las nuevas tecnologías.

Entornos de trabajo

1. 1. Office365. El entorno colaborativo de Microsoft proporciona un espacio para la creación de minisites, grupos de trabajo, almacenaje en la nube, chat o edición online de documentos, entre otras herramientas útiles para trabajar de forma colaborativa.
2. 2. Zoho. Grupo de aplicaciones web que permiten crear, compartir y almacenar archivos en línea. También incluye chat, videoconferencias, mail, calendario y herramientas de ofimática en línea.
3. 3. Google Apps for Education. Entorno colaborativo enfocado especialmente al ámbito de la educación, en el que se incluyen diversas herramientas de Google que permiten trabajar en línea: Gmail, Google Drive, Google Calendar, Docs o  Sites.
4. 4. Edmodo. Plataforma educativa que permite compartir documentos e información y comunicarse en un entorno privado, a modo de red social. 

Recursos para comunicarse, debatir y colaborar

1. 5. Blogger. Herramienta de creación de blogs de Google, sencilla y eficaz, para todo tipo de usuarios.
2. 6. WordPress. Una de las herramientas de creación de blogs más completas, ya que permite personalizar y adaptar la bitácora a las necesidades de cada usuario.
3. 7. Tumblr. Plataforma de microblogging centrada sobre todo en la imagen, aunque permite también incluir textos, videos, enlaces o audios.
4. 8. Wikia. Sitio web que permite al usuario crear de forma sencilla su propio wiki en el que incorporar contenido de forma individual y colaborativa.
5. 9. Wikispaces. Espacio para creación y alojamiento de Wikis. Cuenta con una herramienta, Wikispaces Classroom, especialmente desarrollada para el ámbito escolar que incluye un newsfeedy la posibilidad de organizar grupos o clases y monitorizar el trabajo de cada alumno. Es de pago pero permite prueba gratuita.
6. 10. Remind. Aplicación de mensajería segura donde los números quedan ocultos. Además, permite enviar adjuntos y clips de voz, y establecer una agenda de tareas con recordatorios.
7. 11. Google Hangouts. Aplicación con la que se puede establecer un grupo de chat o videochat (hasta 10 personas) que permite enviar lecciones online a los alumnos o crear una clase o grupo virtual de intercambio de opiniones.
8. 12. Marqueed. Herramienta online con la que los usuarios pueden realizar marcas y comentarios sobre una imagen para poner en común sus ideas e intercambiar opiniones de forma visual. Permite crear grupos y proyectos.
9. 13. Voxopop. Sistema de foros con voz. Los usuarios incluidos en determinado grupo de trabajo pueden opinar respecto al tema propuesto mediante audios que van apareciendo como respuestas.
10. 14. Padlet. Herramienta para crear murales virtuales de forma colaborativa, en los que se pueden incluir elementos multimedia, vínculos y documentos.
11. 15. Stormboard. Herramienta online para hacer lluvias de ideas 2.0 e intercambiar opiniones sobre un tablero virtual. La versión gratuita permite trabajar con grupos de hasta cinco usuarios.
12. 16. Mindmeister. Aplicación para elaborar mapas mentales en línea y de forma colaborativa, útiles hacer lluvias de ideas o estructurar los ejes del trabajo. Permite insertar multimedia, gestionar y asignar tareas y convertirlos en una presentación o en un documento imprimible.
13. 17. Symbaloo. Tablero virtual para compartir enlaces o recursos web interesantes, perfecto para recopilar fuentes o documentación. 

Herramientas para compartir archivos

1. 18. Dropbox. El servicio de almacenamiento en línea más utilizado, para guardar todo tipo de archivos. Ofrece la posibilidad de crear carpetas compartidas con otros usuarios y conectarse desde distintos dispositivos mediante apps.
2. 19. Google Drive. Almacenamiento en la nube de 15 Gb, para guardar y compartir todo tipo de documentos y carpetas. Disponible como aplicación para móviles y tabletas. Además, permite editar directamente los documentos en línea con Google Docs.
3. 20. WeTransfer. Una forma sencilla de enviar documentos, especialmente de gran tamaño (hasta 2 Gb), a cualquier usuario a través de un enlace por email. Los archivos no se almacenan, solo se conservan durante unos días y después se borran.
4. 21. Jumpshare. Espacio online para subir archivos en alta calidad sin que se pierda información y compartirlos con quien se quiera. 

Recursos para organizar el trabajo

1. 22. Google Calendar.  El calendario online de Google permite establecer tareas y fechas, citas, alarmas y recordatorios y, además, puede compartirse entre varios usuarios que añaden eventos comunes.
2. 23. Hightrack. Gestor de tareas online y descargable para organizar el trabajo, gestionar una agenda de tareas personal y establecer plazos de entrega o cumplimiento.
3. 24. WorkFlowy. Herramienta en línea con la que se puede establecer un flujo de trabajo colaborativo con tareas jerarquizadas de forma muy visual. Los usuarios o invitados a la lista pueden aportar y modificar el flujo según se cumplan objetivos.
4. 25. Symphonical. Calendario virtual a modo de pizarra en el que se pueden añadir y gestionar tareas a través de notas adhesivas multimedia. Permite la edición colaborativa entre un grupo establecido y enlaza directamente con Google Hangouts para chatear o hacer videoconferencias

RECURSO: http://www.aulaplaneta.com/wp-content/uploads/2015/07/recurso346_infografia.jpg

ENTRADA 11. ELS BENEFICIS DE LA LECTURA EN VEU ALTA

👀👂👄 BON DIA!

La meua unitat didàctica planteja com a prioritària la dramatització en classe de l'obra Baixar-se al moro, és a dir, abans de passar a analitzar-la, l'alumnat dedicarà dues classes a llegir-la en veu alta. Els motius pels quals he decidit realitzar aquesta activitat són els següents:
Beneficis de la lectura en veu alta: 

1. Augmenta l'atenció
2. Enforteix les aptituds d'escriptura, parla i escolta
3. Incrementa el vocabulari
4. Estimula la memòria i la curiositat
5. Aguditza l'observació i la imaginació
6. Millora el pensament crític i creatiu
7. Millora la comprensió
8. Expandeix el coneixement
9. Crea vincles emocionals
10. Desenvolupa una actitud positiva cap als llibres com a font de plaer

Definició

La lectura dramatitzada és aquella en la qual es reprodueix amb la veu –i amb el llenguatge corporal que sol acompanyar-la– tota l'expressivitat d'un text: les emocions, la textura de les paraules, la cadència amb que es conta una història o les variacions d'intensitat amb que s'exposa una reflexió, entre altres. En un sentit ampli, inclou, a més de la lectura emfàtica de textos literaris, la lectura en veu alta de qualsevol tipus de text, conformement a uns paràmetres d'expressivitat determinats pel contingut, la forma i el gènere del propi discurs

Característiques

• La lectura dramatitzada és una activitat col·lectiva.
• Es representen els personatges per mitjà de la veu.
• Identificació del lector amb el personatge que interpreta.
• Naturalitat en l'expressió.
• Acoblament i harmonia de conjunt.
• No es precisa de l'actuació ni de la memorització del text, sinó que només exigeix la correcta expressió mitjançant la veu
• S'expressen els sentiments i les actituds dels personatges.

Requisits

• Els lectors han d'estar col·locats en un lloc visible per a la resta del grup, i poden romandre dempeus o asseguts en forma semicircular, mantenint a les seues mans el text, del qual cadascun ha de posseir un exemplar.
• Mantindre el contacte visual amb els oïdors per a facilitar la comprensió del text.
• Mostrar interés pel que es llig i projectar la veu cap a l'auditori, no cap al sòl o cap al paper.
• Llegir a una velocitat adequada. No es tracta de llegir sempre ràpid, sinó de saber ajustar la velocitat al tipus de text i a l'objectiu de la lectura controlant la respiració.
• Regular el volum ajustant-lo al tipus de text.
• Llegir amb seguretat, sense vacil·lacions, evitant tornar arrere.
• Entonar adequadament les paraules, marcant les síl·labes tòniques. Prèviament han d'haver-se traçat les marques *entonacionales en el text.
• Respectar la major o menor durada de les pauses indicada pels signes de puntuació.
• Posar èmfasi en els moments o paraules claus evitant la monotonia en el to.
• Evitar els canvis de ritme en la lectura si no estan justificats i, per contra, utilitzar-los intencionadament per a cridar l'atenció del públic.

La lectura dramatitzada contribueix a la formació integral dels lectors. El contacte amb bons models d'expressió permet la familiarització amb vocables, girs i construcció de frases i períodes que puguen ser assimilats al cabal lingüístic del lector, així com comparar els usos de l'idioma en l'un o l'altre personatge.

En l'àmbit educacional la lectura dramatitzada, de forma col·lateral, és una via per a posar a l'estudiant en contacte amb obres que exercisquen la seua influència positiva en la formació general; així poden apreciar-se i valorar-se críticament obres, autors, moviments i altres elements que enriquisquen els seus coneixements literaris.

Així mateix les obres representades poden contribuir també al fet que els estudiants acumulen un cabal d'experiències de tota mena, com la comprensió i valoració de la conducta humana, l'aprofundiment en la psicologia dels personatges, l'anàlisi de condicions socioeconòmiques que influïsquen en la conducta d'aquests, i unes altres que tendisquen a enriquir l'àmbit de les seues vivències.

Per tot l'exposat anime als docents a dur a terme lectures dramatitzades. L'alumnat gaudeix i aprén

ENTRADA 10. ANÀLISI DE LA LLENGUA I DELS RECURSOS DRAMÀTICS DE L'OBRA

Hola!

Hui ens toca analitzar l'estil de l'obra que estem treballant. Per a això l'alumnat haurà de fer l'activitat "Sopa de Lletres" inclosos en la pàgina Avaluació d'aquest blog.

 Desenvolupament: Es tracta de  buscar  paraules de l'argot dels personatges, al mateix temps  que treballem eines TIC i avaluem les destreses de l'alumnat  en l'ús d'aquestes. Recursos: (www.educaplay.com)  

Encara que sempre amb un estil col·loquial i pla, el llenguatge és utilitzat com a signe distintiu segons que personatges, donada la pretensió de realisme social de l'obra, d'acord amb la seua situació generacional i cultural. L'empleat per Chusa i Jaimito és l'Argot de carrer característic entre els joves del Madrid dels anys 80. Alberto i Elena, en canvi s'expressen a mig camí entre aquest Argot i un llenguatge més correcto. El parlament es forma de frases molt curtes amb abundants exclamacions, interrogacions i frases col·loquials, que li donen a l'obra un ritme àgil i de lectura molt senzilla
Alonso de Santos posa en boca dels personatges d'aquesta comèdia una llengua que vol ser un reflex de la parla del carrer, i que està plena de col·loquialismes, d'ús
d'argots, de modismes populars i fins i tot de vulgarismes i incorreccions de tota mena.
Per tal d'aclarir els conceptes us deixe unes breus definicions de cadascun d'ells:

·         La variació lingüística. L' estàndard       La variació lingüística fa referència a les distintes formes que pot presentar una mateixa llengua quan està en ús. La variació pot ser geogràfica (segons el lloc de on és el parlant), temporal (segons l'època o l'edat), social (segons el grup social o professió) o funcional (segons el context   comunicatiu). L'estàndard és una varietat de llengua, comun a tots els parlants, que tendeix a superar les diferències originades per la variació lingüística.

·         Els registres lingüístics: Les varietats funcionals o registres són les varietats que tria cada parlant en funció de la situació de comunicació en què es troba. Els factors que defineixen cada situació de comunicació són el tema del missatge, el grau de relació entre els interlocutors, el canal de comunicació i la intenció. Tenint en compte el grau de formalitat que exigeix la situació comunicativa, els registres poden ser formals o estàndard
·       Argot :   És un tipus especial de varietat social. Els argots oden ser professionals o no professionals (quan el grup que l'usa té la intenció d'allunyar-se molt de la societat, utilitzant un llenguatge incomprensible per a aquesta

ENTRADA 9. ANÀLISI ESTRUCTURAL DE L'OBRA (Baixar-se al moro, J. L. Alonso de Santos)

Bon dia!
Hui us deixe l'anàlisi de l'estructura interna de l'obra de teatre proposada en la unitat didàctica en la qual estem treballant.
Aquesta breu explicació serà molt útil per a l'alumnat que a més haurà de realitzar el Test de Lectura inclòs en la pàgina Avaluació d'aquest blog.

ANÀLISI ESTRUCTURAL DE L'OBRA 

A. ESTRUCTURA INTERNA DE L'OBRA

1r ESPAI

Pel que respecta a l'espai, tota l'obra transcorre en un xicotet apartament de la zona vella de Madrid, complint la regla d'unitat del lloc en l'obra dramàtica. El lloc és el principal instrument del qual se serveix l'autor per a definir el concepte d'una forma de vida alternativa. Tots els elements representats (música, còmics, posters, etc.) són icones *contraculturales. D'aquesta manera qualsevol element del sistema introduït en l'escena crea un conflicte amb l'ambient 

2n TEMPS

Podem dividir l'obra en dos grans espais de temps dramàtic cadascun d'un parell de dies, separats per una setmana de temps al·ludit o el·líptic.

3r L'ACCIÓ.

L'autor ha plantejat el conflicte amb un desenvolupament tradicional de l'acció en tres instàncies dramàtiques. 
Exposició o presentació dels personatges i plantejament inicial del conflicto.
En aquesta instància ens és definit l'ambient en el qual es desenvoluparà tota l'obra, els personatges principals i les seues circumstàncies. El conflicte es planteja des del moment en què Elena entra en escena convidada a la casa per Chusa. Elena ja no pertany a una clase social treballadora. Viu amb la seua mare, és estudiant i d'educació tradicional (verge). Sabem que Elena s'ha escapolit en anteriors ocasions de casa, la qual cosa ens indica que busca alguna cosa fora del sistema moguda possiblement per la curiositat o per simple capritx perquè sempre ha tornat a la seua llar. És a dir, sabem que Elena mai formarà part d'aquesta comunitat.No obstant això és acceptada, i des d'aqueix moment comença el seu ritual iniciàtic amb la pèrdua de la virginitat,com a pas necessari per a transportar la droga des del Marroc.
Nus o desenvolupament de l'acció. Els personatges actuen per a aconseguir els seus objectius, augmentant el conflicte fins a aconseguir el clímax on el problema aconsegueix el seu màxim grau.Alberto és el triat per a això, però són interromputs per la seua mare qui li dóna la notícia que el seu pare ha eixit de la presó. A partir d'ací, el conflicte augmenta, perquè ja no és només Elena la que no pertany al cercle sinó que és el mateix Alberto qui veu la possibilitat d'eixir d'ell per a integrar-se en el Sistema.Jaimito s'insinua a Elena però és rebutjat, amb el que es confirma la visió tradicional que ella té de la seua relació amb Alberto. El que per a Chusa era un acte de generositat, Elena l'ha convertit en un acte d'apropiació típicament burgés.Quan aqueixa nit Jaimito arriba a casa, Alberto i Elena estàn a l'habitació. En un ambient enrarit que albira un desenllaç conflictiu, Chusa i Jaimito estan atents i recelosos pel que passa a l'habitació. Chusa reflecteix el seu dolor fent-se mal físicament i Jaimito insultant a Alberto. Ens trobem en el clímax de l'acció dramàtica.
De sobte, apareixen dos compradors desconeguts i al no trobar material els amenacen amb una navalla.Fan eixir a Alberto i Elena de l'habitació nus i en una atmosfera de tensió i perill, Jaimito aconsegueix espantar als atracadors, però poc després és accidentalment ferit de bala per Alberto, qui no sembla preocupar-se massa pel seu amic sinó del seu propi interés. El cercle afectiu que els unia s'ha trencat per complet. Desenllaç de l'acció i solució del conflicte planteado.

B. ESTRUCTURA EXTERNA de l'obra dramàtica.

Actes: L'obra es compon per dos actes. Cada acte representa un temps dramàtic de dos dies aproximadament, tots dos separats per una setmana de temps al·ludit. En el primer acte s'inclouen presentació i desenvolupament de l'acció, en el segon es planteja en desenllaç i solució del conflicte.

Quadres: En complir l'obra la regla d'unitat de lloc, no es donen canvis de quadre.

Escenes: L'obra es compon de set escenes, quatre per al primer acte i tres per al segon. El canvi d'escenes es produeix per mitjà de foscos, produint-se entrades i eixides de personatges dins de cada escena.

ENTRADA 8

Bon dia. Hui compartisc una breu descripció dels personatges de l'obra que estem treballant. Ens servirà per a comprendre millor la lectura i fer la nostra activitat de "Relacionar" de Educaplay.
DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES.👫

👩 Chusa és una xica SENSE TREBALL,  alegre, animada i molt confiada, que li agrada
ajudar la gent, és , sense estudis…. Però l'ésser una persona tan
confiada al final li porta a ser una persona a la qual la societat margina: és
detinguda, perd al seu xic, es  va quedar  embarassada …

👱 Elena és una xiqueta de papà o millor dit de mamà (afirma que és filla de

la seua mare i d'un espermatozoide bussejador), universitària, ben posicionada
socialment…Des del primer moment en què va arribar al pis es va fixar en el bonic i
atractiu que li semblava Alberto. Al final es mostra com una xiqueta capritxosa
que aconsegueix tot el que vol.

👨 Jaimito, persona que a l'inici de l'obra es mostra com un sorrut i una mica
rondinaire. És una persona per excel·lència antisistema: no estudia, no llig, no té
treball moderadament remunerat, però és el ser més tendre i sensible de l'obra,
amic dels seus amics. Alberto li dispara però en la seua declaració afirma que
ha sigut ell mateix per a no ficar al seu amic en embolics. Es mostra afectuós amb
Elena i fins a mostra cert interés cap a ella. Finalment s'ofereix com a pare
del xiquet del seu amic i Chusa.

👮 Alberto, és el xiquet bonic que a totes les dones agrada. A l'inrevés que els seus
companys té una plaça de funcionari en la Policia Nacional, amb la qual cosa ha
preparat unes oposicions. És el personatge que es mostra més fred amb persones i solament actua mogut pels seus interessos personals. Estava amb Chusa i l'abandona per a entaular una relació amb Elena, ja que aquesta és una
persona millor situada socialment, universitària, bonica… Tampoc ajuda a Chusa quan la detenen en l'estació. Actua com un ésser calculador.

👵 Donya Antonia, personatge manipulador (manipula a Elena perquè s'allunye de
Chusa i Jaimito) que solament busca la manera de beneficiar-se i beneficiar als
seus. Al seu torn és un personatge còmic, per exemple, les escenes dels
pitets i les corbates, ella és cleptòmana i una vegada apareix en el pis dels
xics amb la bossa plena de pitets i una altra vegada de corbates.

ENTRADA 1. Trailer pel.licula

Gran pel.lícula d'un gran text de la literatura castellana, Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos. Aquesta es l'obra que dramatitzarem amb 3  ESO per treballar una unitat didàctica TILC

ENTRADA 4 Lope es nuestro Shakespeare. José Luis Alonso de Santos

Bon dia!!! Hui he trobat aquest document i m'agradat molt! Un merescut homenatge a un dels mes grans dramaturgs de tots el temps, Lope de Vega!!! Potser no sempre tan estimat com Shakespeare, però sens dubte un geni!!!